Després del despertar

     Uns anys després d´estar perdut pels tempestuosos i intensos avatars de la vida...em començo a permetre mirar-la de nou...és un mirar lent, mandrós, forçat per tant de temps de recolliment obligat.

 

    Recordo aquell dia que corrent per la muntanya se m´acostà un àliga molt aprop. Vaig espantar-me..però en aquell espant vaig intuir que potser hi havia un missatge. En arribar a casa vaig buscar informació ...i la reacció encara fou més sorprenent quan la primera cosa que m´aparegué era que a una edat similar a la que jo tenia  aleshores, les aligues es veuen obligades a fer un canvi important...una transmutació dolorosa per seguir volant amb garanties.

 

       L´univers es comunica constantment amb  nosaltres...amb un llenguatge que es va personalitzant en la mesura que ens hi fem més receptius . La casualitat , com alguns creiem, en realitat  no existeix. Sols el desconeixement ens feia creure en un viure  solitari ( desconnectat de tot el que ens envolta ) , atzarós i sense sentit. 
Des d´una mateixa essència compartida se´ns han estat asignades unes qualitats específiques , úniques i que tenim la responsabilitat de fer crèixer i compartir. L´univers com sabem es expansió continuada.

       En realitat allò que en diem jo, no existeix. Tots som canals o vehicles de l´essència universal. Som essència i ens expressem des de l´essència . El jo no deixa de ser una il.lusió més de moltes altres.El que dic creure que sóc jo, és una manifestació o expressió de la voluntat d´un tot que s´interelaciona i s´expressa a través de  l´ especificitat de  cadascú de nosaltres. Això té implicacions múltiples i diverses entre les quals la d´una interelació múltiple i perfectament orquestada. Res ( o quasi res) es dóna per  atzar.