Bell arbre

Allí el bell arbre.

             Creix...i s´enlaira mica en mica...sobreposant-se a la força de la gravetat..alhora que s´enfila confiat,  tot embrancant-se.. cercant  vida.
             No s´oculta, s´exhibeix sense exhibir-se.
             Es mostra nu i esbelt.
             Confiat que malgrat les sobtades tempestes ...romandrà reixit, i de nou preparat per iniciar noves etapes.
             Mai  es desplaça, donat  que troba en el mateix indret allò que necessita.No defuig d´ell mateix i de les arrels de les  quals prové i el sostenten.Però tampoc retorna a elles.Creix des de, i través d´elles, matenint la pròpia identitat ,en una ramificació constant...quasi d´ infinites possibilitats.
              El seu fruit apareix sense lliurar-se a l´especulació.

                                        No podria mutilar  a allò que l´hi és natural.
            

Reencontre.(Reencuentro)

Poc importa si la llum s´entristeix perquè el sol declina en el que havia de ser un esplèndit dia de primavera.
Poc importa que la llum de l´ànima s´afebleixi perquè en reflectir-s´hi en llurs parets, la foscor que hi habitava tracti d´engolir-la .
Poc importa ...si encara hi resta intacta  la possibilitat d´un nou  reencontre amb una part de  la nostra pròpia essència, a través de la natura.
Una natura, que tracta de  persistir genuïna malgrat l´insistent i malaltís impuls  de l´home que pretén doblegar, sense ànima ni sentit , tot allò que tracta de manifestar-se  lliurement.

Un possible reencontre, que podrà ser  plausible, sempre que resti un bri d´amor i d´esperança.

---------------------------------------


Poco importa si la luz se entristece porque el sol declina en el que se esperaba que fuera un espléndido dia de primavera.
Poco importa que la luz del alma se debilite, porque en reflejarse en sus propias paredes , la oscuridad que habitaba en ellas, trate de engullirla.
Poco importa...si aún permanece intacta la posibilidad de un nuevo reencuentro con una parte de nuestra propia esencia, a través de la naturaleza.
Una naturaleza, que trata de persistir genuina, a pesar del insistente y enfermizo impulso del hombre ,que pretende doblegar, sin alma ni sentido , todo aquello que trata de manifestarse libremente.

Un posible reencuentro , que   podrá  darse , siempre que quede un poco de amor y de esperanza.