La resposta ( en relació al text " amantes en círculo")

Adéu princesa...s´han acabat els contes.

Amb el temps m´he anat despedint de tu...ha estat necessari tot un llarg temps ...eres feta d´un reflex encantat ...mentre , tenia molta cura de no acabar amb el que havia de ser un somni( en realitat el meu). Acabar amb el somni era topar-me de ple amb la realitat.( una realitat que semblava desencoratjadora.

Sovint el món....amb la seva diversitat ... ens presta fàcilment models on cadascú (i en diferents moments) acaba posant els diferents tipus de relació que hi prioritza. Però justament quan no es deixa tocar ...és pq es sostenta en bases molt precàries.

L´artista ( el boig "perfeccionista" ..no el creatiu ) havia convertit en obra sublim la seva musa :feta d´una hàbil confluència de ideals externs amb una ideació força acurada del propi desig( o en realitat tb feta de desitjos provinents d´altres ). Efectivament ... La cuadratura del cercle.L´artista convertit en autèntic mag.

De vegades efectivament desitjaríem fer parella ( no únicament sentimental) amb aquella part que representa el nostre ideal.Un ideal fet de la compensació de la part més feble de cadascú.És per aquest motiu que acaba éssent totalment subjectiu..però sobretot injustificable...i que l´únic que fa és allunyar-nos de la realitat. ( i de l´altra, persistir en l´impossible.

Per contra hi ha relacions que ens posen en contacte amb la part més autèntica de cadascú...són aquestes les que malgrat no eren les que esperàvem i volíem insistir persistentment ( ens acostumen a aparèixer quan no ho esperàvem ...i un les acostuma a apreciar en el temps) ...ténen la gran virtud de fer-nos sentir més còmodes amb l´altre però tb amb un mateix.Ens conmouen. Saben tocar-nos l´ànima.

De la primera n ´èrem esclaus ...de la segona, bells i compromesos cooperants.

( En aquest sentit és plenament recomanable la pel.lícula del francès Èric Rohmer en el seu "Conte d´estiu" .)

Protegidos en redes ( viaje a Tanzania)

Envuelto en redes de oro,protegiendo a duras penas esa minúscula porción de un mundo enorme. Aflorando ,a pesar de ello, la amenaza y la vulnerabilidad. Uno no puede dejar de preguntarse que realidad queda allí afuera de la que hay que defenderse como si de malaria se tratase...que inmenso muro franquea esos 2 mundos , si no son ya más?

Unas distancias cada vez mayores...que parecerían casi insalvables...sobretodo cuando las motivaciones no animan a la mínima coexistencia.Aspirando únicamente a que las extensiones protegidas sean mayores,y mayores las seguridades.

Hemos ido convirtiendo esa defensa natural en un endeble cobijo a espaldas de todo un mundo.

A dónde nos dirigimos? Quizás en pro de una realidad inventada? Se acabará por creer que lo irreal ha sido y es lo realmente natural?

Allí andamos.. en la que nos empeñamos en llamar era de la globalización y de las constantes y nuevas tecnologias ...alejándonos de esa perspectiva original...vistiéndonos ,dia tras dia ,de realidades inventadas.